Què és l'Atles

Podríem definir aquest Atles com "un conjunt de mapes climàtics digitals de temperatura mitjana de l'aire (mínimes, mitjanes i màximes), precipitació i radiació solar". Amb aquests mapes podem saber, cada 180 m sobre tot el territori de Catalunya, quina és la temperatura mitjana de les màximes, la precipitació o qualsevol de les variables anteriors des d'un punt de vista climàtic, és a dir, el valor basat en la mitjana de tots els anys dels quals es tenen dades. A més, aquests valors es poden consultar per al total de l'any (mitjana en el cas de les temperatures i radiació solar o acumulat en el cas de precipitació), per qualsevol mes en concret o per determinats períodes d'interès (estacions de l'any).

Aquests mapes han estat generats utilitzant tècniques estadístiques (regressió múltiple amb correcció de residus), Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG o GIS) i interpolació espacial a partir de les dades de les estacions meteorològiques.

A partir d'aquests mapes es poden obtenir nous mapes com amplitud tèrmica o evapotranspiració, també mensuals, anuals, etc. Per tal com els mapes tenen com a mínim resolució mensual i anual, per a cada una de les variables incloses a l'Atles (temperatures, etc) tenim un total de 13 mapes i, en total, més de 70 mapes, tenint en compte els de variables derivades (amplitud tèrmica, mapes estacionals).

Perquè s'ha fet l'Atles

Per comprendre els motius de la realització de l'Atles Climàtic Digital de Catalunya cal tenir en compte dues idees bàsiques: d'una banda, l'interès que presenta la climatologia per a moltes de les Ciències de la Terra (hidrologia, ecologia, biogeografia) i disciplines aplicades (agroclimatologia, gestió forestal, gestió del territori, etc.) i, d'altra banda, les possibilitats que han ofert el avenços tècnics (computadores) i científics (SIG), sobre tot durant l'última dècada.

On s'ha fet l'Atles?

Com a iniciativa inicial de la Unitat de Botànica i del Departament de Geografia de la UAB es desenvolupà una feina de recerca per tal d'aprofundir en aspectes relacionats amb la interpolació espacial de dades discretes en l'espai (estacions meteorològiques), primàriament orientada a relacionar dades climàtiques i de vegetació, però més endavant intensament abocada a aspectes climàtics. Per obtenir una informació detallada de les qüestions científiques i tècniques relacionades amb l'elaboració d'aquest Atles podeu consultar l'apartat El Model d'aquesta mateixa web o la bibliografia.

Qui ha fet l'Atles?

Aquesta tasca ha estat desenvolupada i impulsada pels Drs. Miquel Ninyerola (Unitat Botànica UAB), Xavier Pons (Departament de Geografia UAB) i Joan M. Roure (Unitat Botànica UAB).

Gràcies a l'interès per les bases cartogràfiques digitals mostrat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i, en especial, el Servei de Meteorologia de Catalunya, s'ha pogut donar sortida a la cartografia derivada dels models desenvolupats durant la recerca abans esmentada. Aquesta divulgació dels mapes climàtics es durà a terme des de dues plataformes distintes:

1) Un CD-ROM acompanyat d'un dels Quaderns de Medi Ambient que publica el Departament de Medi Ambient de la Generalitat. Aquest CD conté la versió digital de l'Atles Climàtic de Catalunya (basat en tècniques clàssiques de traçat d'isolínies però realitzat per experts coneixedors de la realitat climàtica del país), el nostre Atles Climàtic Digital de Catalunya (basat en tècniques numèriques objectives i amb un nivell d'error quantificat però sense les correccions que un expert climatòleg pugui aportar) i una comparació entre les dues metodologies. El principal avantatge d'aquest CD+publicació, a part de la tangibilitat del paper, és que permet tenir l'Atles al complet, gràcies a un suport de més de 650 Mbytes de capacitat, sense haver de descarregar d'Internet tots i cadascun dels mapes de les dues versions, el que el fa un producte ideal per al gran públic, escoles, etc.

2) Aquesta pàgina web, on es poden trobar els mapes. El principal avantatge d'aquesta web és que s'hi pretén anar posant les actualitzacions dels mapes, realitzats amb sèries de dades cada cop més llargues i, per tant, serà un producte de referència per a estudis professionals de recerca, gestió o planificació que requereixin les darreres versions de l'Atles.

En ambdós casos, els mapes es distribueixen en format MMZ. Aquest és el format del Lector de Mapes de MiraMon, tecnologia que permet visualitzar, consultar, superposar, imprimir, etc, els mapes en un SIG veritable, en comptes de mostrar-los com un simple mapa de bits o en sistemes limitats que no permeten una exploració a fons de les dades. Aquesta tecnologia ha estat desenvolupada al CREAF per l'equip dirigit pel Dr. Xavier Pons i va ser emprada per primer cop i impulsada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Aquesta web va merèixer la Menció Especial del Premi Internacional Moebius a la millor aplicació de Ciència i Tecnologia a Internet a l'any 2000. Per a més informació sobre la tecnologia que utilitza el Lector de MiraMon i per descarregar-lo (necessari per a consultar els mapes) ho podeu fer a: http://www.creaf.uab.es/miramon/mmr/index_ca.htm.

Com s'ha fet l'Atles?

Per generar aquests mapes s'ha treballat amb 160 estacions meteorològiques de temperatura de l'aire (una estació per cada 200 km²) i 257 estacions de precipitació (una cada 125 km²). Aquestes estacions s'han escollit seguint un compromís entre la longitud de les sèries (estabilitat temporal) i la densitat (cobertura espacial). Finalment, i avalats pels tests estadístics, hem treballat amb sèries de 15 anys pel cas de les temperatures i de 20 anys pel cas de la precipitació. Pel que fa a la radiació solar hem usat 46 estacions amb 4 anys de dades.

Aquesta informació ha estat implementada en un SIG (MiraMon) que, conjuntament amb paquets estadístics (Statistica), ens han permès generar, validar i automatitzar el procés d'elaboració cartogràfica.

Cap a on es dirigeix l'Atles?

L'objectiu principal és millorar la qualitat de la cartografia existent, així com també generar-ne de nova (evapotranspiració per exemple).

Per tal de perfeccionar els mapes podem plantejar dues estratègies complementàries:

1) Augmentar la qualitat de les dades d'origen. Això es pot fer essencialment incrementant la longitud de les sèries de les estacions (repetir els càlculs amb més anys de dades) i també incrementant el nombre d'estacions meteorològiques, aspecte aquest en mans de l'administració.

2) Millorar el model (per exemple assajant altres tècniques d'interpolació espacial).