Des d’aquí podeu accedir al Servidor de Mapes del Atles Climàtic Digital de la Península Ibèrica tant per a la seva visualització i consulta com per a la seva descàrrega.

A partir d’aquí trobareu informació d’interès tant per a la utilització del Servidor de mapes (consultes, visualització, descàrrega) com sobre aspectes importants a considerar sobre les limitacions i millores de l’Atles.

Servidor de Mapes

Anar a coordenada concreta

Si bé existeixen diverses eines per a:

realitzar vistes , zooms o centrar el mapa ... de moment la eina Anar a Coordenada concreta no està implementada. Ara bé, existeix un truc per a detectar amb facilitat una coordenada concreta:
- a la Icona d'opcions , si poseu la coordenada desitjada en les caselles reservades per al punt d’origen X,Y l’extrem inferior esquerre del mapa es correspondrà amb aquesta coordenada.

Visualització de mapes

Els mapes que es visualitzen han estat reclassificats i escalats de forma individual. És a dir un mateix color té assignat un valor climàtic distint per a cada mes. Això significa que els mapes no són comparables visualment entre ells. No obstant això, la visualització i consulta on line és més agraïda ja que existeix un major contrast dintre de cada mapa.

En el cas que es desitgi comparar els mapes de distints mesos amb una mateixa escala de colors cal accedir a la Icona d’animació .

Aquesta icona executa una animació que permet observar la seqüència temporal per mesos. En aquest cas, com hem dit, els mapes que es mostren per a cada variable tenen una taujana de colors comú. En altres paraules, un mateix color té assignat el mateix valor climàtic per a tots els mesos.

Evidentment, els mapes descarregats contenen tota la riquesa d’informació (no estan reclassificats) i, per tant, cada usuari pot decidir el tractament que desitgi en funció de si se l’objectiu és la visualització o bé l’anàlisi numèrica.

Descàrrega

Per a evitar el col·lapse del servidor el límit de descàrrega correspon aproximadament a la grandària d’una província espanyola.

Una vegada descarregats els mapes en el vostre PC existeixen dues possibilitats:

- si voleu realitzar operacions bàsiques (visualitzar, consultar, etc) simplement haureu de descarregar gratuïtament el Lector de Mapes de MiraMon (Icona d’Instal·lar el Lector ).

- si voleu utilitzar els mapes per a realitzar operacions SIG més avançades hauríeu d’adquirir el SIG MiraMon. En cas que necessiteu utilitzar altre programari, MiraMon disposa d’eines d’exportació (LAN/GIS, GRD, TXT, BMP, JPG, GeoTIFF, IMG Idrisi).

Unitats

Les unitats de temperatura i precipitació s’expressen en graus centígrads i mm (com és habitual) quan es consulten els mapes en el servidor. En canvi, al descarregar-los i incorporar-los en un SIG, veureu que les unitats s’expressen en desenes de grau centígrad i en desenes de mm. Això és degut al fet que a l’expressar les unitats en desenes podem treballar amb matrius integer en comptes de matrius real i, per tant, la grandària dels fitxers és més manejable.

Accés als serveis Web Map Service i Web Coverage Service

Podeu accedir als serveis WMS i WCS que segueixen els estàndards del Open Geospatial Consortium (OGC) a través de l’adreça:

https://opengis.grumets.cat/cgi-bin/iberia/MiraMon5_0.cgi


Si teniu MiraMon 5 podeu visualitzar i consultar els mapes a través de: Fitxer/Navegar sobre servidors WMS i afegir un servidor extern que tingui aquesta mateixa adreça.

Ajuda

Si els menús contextuals que apareixen sobre les icones no són suficients, a la Icona d’Ajuda , trobareu una explicació detallada del funcionament del Servidor de Mapes.

Metadades

Cadascun dels mapes descarregats està associat a un arxiu que conté les metadades seguint les recomanacions ISO 19139.

Aquí podeu consultar les metadadades referents a la fiabilidad (RMS y R²) de tots els mapes.

A la llegenda que figura a l’esquerra del mapa en el Servidor, podeu consultar les metadades de cada mes i tipus de variable al fer un clic sobre el nom de la variable.

Evidentment si descarregueu una capa, també ho faran les seves metadades associades.

Limitacions i millores. Algunes consideracions.

El cas de Portugal

Les dades de les estacions meteorològiques s’han obtingut mitjançant bibliografia en el cas de Portugal. Per aquest motiu, la cartografia del territori portuguès s’ha de prendre amb certa precaució ja que solament s’han utilitzat 47 estacions. No obstant això, cal tenir en compte que el model generat per al territori espanyol és suficientment robust perquè no sigui desgavellat aplicar-lo a territori portuguès i més quan para moltes aplicacions té un gran sentit treballar a nivell peninsular en comptes de nivell estatal. En pròximes actualitzacions tractarem d’incorporar major nombre d’estacions de Portugal.

Variables geogràfiques

- Millorar la modelització de les variables geogràfiques (continentalitat, radiació solar) així com introduir variables noves (orografia, informació de sensors remots, etc).

Estacions meteorològiques

- Longitud de les sèries: sèries més llargues aportessin una major estabilitat temporal i per tant una millora de la qualitat de la informació climàtica. A més noves estacions podran ser incorporades per a obtenir una major cobertura espacial i, d’aquesta manera, recollir més efectes locals.

- Ubicació de les estacions: problemes d’extrapolació i homogeneïtat:


Extrapolació

El conjunt d’estacions meteorològiques utilitzat per a realitzar l’anàlisi de regressió múltiple es troba situat entre un determinat rang de valors per a cada variable geogràfica. Quan vam cartografiar el model, i per tant, vam aplicar els coeficients de regressió pertinents a tots els punts del territori pot succeir que ho fem sobre punts que presentin valors fora d’aquest rang (estem extrapolant). El model de regressió no dóna informació del comportament de la funció d’ajustament en aquests punts perquè simplement no hi ha informació. De totes les variables utilitzades, l’altitud és l’única que pot presentar problemes d’extrapolació. Les estacions meteorològiques utilitzades tenen un rang altitudinal de 0 a 2263 m i, per tant, quan vam aplicar el model a zones que estan per sobre d’aquesta altitud es presenten estimacions incorrectes de les variables climàtiques a causa del desconeixement de la relació numèrica entre les altituds superiors a 2263 m i aquestes variables climàtiques. Un exemple esclaridor es dóna precisament en el cas de l’altitud versus la precipitació. Per a aquests punts del territori la relació establerta entre aquesta variable i la precipitació podria variar respecte la relació obtinguda per altres altituds. De fet en aquest cas semblaria que aquesta relació fins i tot s’inverteix en els alts cims on la precipitació, en comptes d’augmentar, disminueix (Solé Sabarís et al., 1952).

Per a evitar aquests efectes hi ha dues possibilitats. La primera, consisteix a calcular els mapes per a tot el territori i deixar per a l’usuari l’elecció d’eliminar les cel•les que estiguin fora de rang mitjançant l’aplicació d’una màscara booleana. La segona, consisteix a fitar (reclassificar) les matrius ràster de les variables geogràfiques dintre dels rangs que se situen les estacions i procedir a cartografiar el model. En el cas d’aquest Atles, hem optat per la primera opció. Aquesta opció, d’una banda, no desvirtua l’avaluació de la qualitat dels mapes (ja que les àrees fora de rang no són validades precisament perquè no hi ha estacions) i, d’altra banda, els mapes mantenen tot la seva riquesa de valors deixant a cadascú, segons l’ús que desitgi fer del Atles, l’aplicació d’una màscara.

Homogeneïtat de pendents

El fet que existeixin molt poques estacions en zones de marcat pendent ens limita l’aportació d’una variable tan important com la radiació solar. AL no disposar d’estacions amb valors contrastats (obagues i solanes), el model de regressió en alguns casos no detecta com significativa l’aportació de la radiació solar quan de forma intuïtiva semblaria que hauria de ser una variable sempre influent sobre la temperatura de l’aire.